DILLUNS 29 DE JULIOL

Avui ha sigut un dia mogut.. hem anat a la platja. Però no ha sigut un dia de platja normal. Hem anat tot el meu grup d’amics del càmping. A la Platja de St. Pol.

Al principi tot ha sigut normal. Hem posat les tovalloles, i hem anat a banyar-nos una mica a l’aigua. Desprès, teníem gana i hem menjat (cadascú el seu entrepà). Acabat el menjar, no sabíem que fer, i com que aquesta platja té un caminet amb roques, hem anat a caminar. Amb només el bikini/banyador i sense sabates. Hem començat a caminar, i a caminar i desprès de creuar una carretera (sense sabates), hem aparegut a una preciosa cala. Molt petita i sense ningú. Ens hem ficat a l’aigua d’aquella cala una estona. Quan ens hem avorrit, hem començat a nedar mar endintre, i quan ens hem donat compte, estàvem molt lluny de la sorra. No teníem ganes de tornar a nedar cap a la sorra, i vam començar a nedar cap a les roques, perquè si les vorejàvem, apareixíem a la platja on teníem les tovalloles i les motxilles.

Vam començar a nedar com podíem entre les roques, fins que vam arribar a un punt on ja no podíem nedar mes. Un noi es va adonar que havien algues que relliscaven molt i eriçons. TENIEM QUE TREPITJAR AMB MOLT DE COMPTE!!

Vam anar passant d’un en un, amb molt de compte sense trepitjar. Al cap de una bona estona per fi ja estàvem tots a la sorra. Teníem tot el cos ple de terra. I alguns nens tenien rascades, de escalar per les roques. A tres nens li feien mal les plantes dels peus, i vam mirar a veure si tenien algun tall o alguna cosa. Però no, no eren talls o rascades, sinó eren les punxes d’uns eriçons!

Vam arribar al càmping, i com estàvem tant cansats d’aquest dur dia, vam sopar i vam anar a dormir.