DILLUNS 29 DE JULIOL

Avui ha sigut un dia mogut.. hem anat a la platja. Però no ha sigut un dia de platja normal. Hem anat tot el meu grup d’amics del càmping. A la Platja de St. Pol.

Al principi tot ha sigut normal. Hem posat les tovalloles, i hem anat a banyar-nos una mica a l’aigua. Desprès, teníem gana i hem menjat (cadascú el seu entrepà). Acabat el menjar, no sabíem que fer, i com que aquesta platja té un caminet amb roques, hem anat a caminar. Amb només el bikini/banyador i sense sabates. Hem començat a caminar, i a caminar i desprès de creuar una carretera (sense sabates), hem aparegut a una preciosa cala. Molt petita i sense ningú. Ens hem ficat a l’aigua d’aquella cala una estona. Quan ens hem avorrit, hem començat a nedar mar endintre, i quan ens hem donat compte, estàvem molt lluny de la sorra. No teníem ganes de tornar a nedar cap a la sorra, i vam començar a nedar cap a les roques, perquè si les vorejàvem, apareixíem a la platja on teníem les tovalloles i les motxilles.

Vam començar a nedar com podíem entre les roques, fins que vam arribar a un punt on ja no podíem nedar mes. Un noi es va adonar que havien algues que relliscaven molt i eriçons. TENIEM QUE TREPITJAR AMB MOLT DE COMPTE!!

Vam anar passant d’un en un, amb molt de compte sense trepitjar. Al cap de una bona estona per fi ja estàvem tots a la sorra. Teníem tot el cos ple de terra. I alguns nens tenien rascades, de escalar per les roques. A tres nens li feien mal les plantes dels peus, i vam mirar a veure si tenien algun tall o alguna cosa. Però no, no eren talls o rascades, sinó eren les punxes d’uns eriçons!

Vam arribar al càmping, i com estàvem tant cansats d’aquest dur dia, vam sopar i vam anar a dormir.

Sento no haver publicat abans... he passat uns dies malaltona!

DIVENDRES 26 DE JULIOL

AAHHHHHHHHHHHHH! MALSON! Que malament ho he passat aquesta nit. M’he aixecat a les cinc de la matinada suant i cridant. He somiat amb la llegenda del càmping. Mireu, estàvem les meves amigues i jo davant de la casa del Josep (ja us vaig parlar d’ell) i de cop comencem a sentir crits d’una noia i cadenes i ens quedem callades. La Claudia i l’Anaïs avancen tres passes i diuen que volen anar a mirar que ha passat i marxen. Desapareixen entre la foscor. Sentim més crits i de cop i volta veiem una llum. Ens apropem. La Claudia i l’Anaïs estaven penjades d’un arbre! Miro al meu voltant. Estava sola. Les altres havien desaparegut! Total que m’he despertat molt espantada i no he pogut dormir més, així que al matí m’he quedat dormida a la piscina.

A la tarda hem mirat una pel·lícula molt maca, “Soul Surfer”. Ens hem anat a dutxar i hem sortit una estoneta després de sopar.